Presentació del llibre: M'hauria agradat coneixe't, de Fel Faixedas

Fel Faixedas emprèn un viatge sentimental inoblidable per descobrir la figura del seu avi Pitu, el primer saxofonista de l’Orquestra  Internacional Maravella.

Emotiu i sincer, M’hauria agradat coneixe’t ens parla de dues vides viscudes sobre l’escenari. En Fel i de l’avi Pitu. Tots dos tan diferents i tan iguals.

«I avui, on vas a treballar?» Aquesta pregunta tan innocent de l’àvia deixa en Fel en fora de joc. No sap què respondre, per més que  normalment té resposta per a tot. Per primera vegada des que va decidir trencar amb la tradició peixatera de la família per fer-se artista, algú del seu cercle més íntim el considera un professional amb cara i ulls i no un beneit amb ínfules artístiques que no van enlloc. I és que l’àvia sabia molt bé de què anava això de ser artista, l’avi Pitu havia estat músic tota la seva vida i havia voltat per tot Europa amb l’Orquestra Internacional Maravella, l’orquestra més important i prestigiosa de la història d’aquest país. Aquest reconeixement inesperat esperona en Fel a buscar la figura del seu avi, en un viatge sentimental que el durà a capbussar- se en el passat familiar.

«A l’avi Pitu no el vaig arribar a conèixer. Va morir el 1964, sis anys abans de néixer jo. D’ell, en sabia només el que me n’havia explicat  l’àvia, que no era gaire, però era prou per haver despertat la meva fascinació des de ben petit. La història que encara admiro, i que ha estat una font d’inspiració a la meva pròpia vida, us l’explicaré a mesura que vagi descobrint-ne l’entrellat. Cada pas que faci en el passat us el presentaré com bonament pugui.

L’avi, el meu avi, nascut a pagès, havia renunciat a tot el que li pertocava per intentar complir el seu somni d’infantesa: ser músic professional. I ho va aconseguir, a fe de Déu si ho va aconseguir. Es va convertir, després de molts anys de sacrifici, en el primer  saxofonista de la reconeguda Orquestra Internacional Maravella, amb la qual va voltar per mitja Europa a mitjan segle passat.»

«A mi m’hauria agradat ser músic, com el meu avi». Aquesta frase d’en Fel durant una entrevista a l’Islàndia crida l’atenció de Josep Loredo. Músic jubilat d’Amer i propietari d’un blog que recull imatges de cobles –existents o desaparegudes– de Catalunya, s’ofereix a explicar-li més episodis i peripècies de la vida musical d’en Josep (Pitu) Faixedas. Com diu Loredo, «Un cop comences no pots parar»: desgranar la història de l’avi Pitu i l’Orquestra Maravella porta en Fel a les arrels familiars de Can Bellveí, als racons d’Arbúcies, a la passió pel futbol compartida amb el pare, al record precís de l’àvia i la mare i a una vida sobre l’escenari.